ACTIVITAT 10. Un planeta del Sistema Solar

Fes clic a urà per accedir a la presentació i a dintre la presentació hi trobareu un link per fer unes activitats al kahoot

ACTIVITAT 6: Fem una brúixola

Avui a la classe d'astronomia hem fet una brúixola amb els següents materials i procediments:

Materials
-Un bol
-Una agulla
-Aigua
-Una agulla
-Un tap de suro
-Un retolador negre permanent
-Un imant

Procediment
1. Primer omplim el bol fins a tres quarts amb aigua.
2. Després passem la agulla per dintre del tap de suro.
3. Per últim, el pol nord de l'imant per la agulla i aquesta la fiquem al bol.
4. Ja hem acabat l'experiment!!
Resultats
Ara l'agulla sempre apunta cap al nord o sud depenent de per quin pol de l'imant la hem fregat, si la freguem pel nord apuntaria al nord i si la freguem amb el pol sud apuntaria al sud.

ACTIVITAT 9: Les estacións i el dia i la nit

Avui a la assignatura d'astronomia ham fet unes presentacions  sobre les estacions i el dia i la nit. Jo ho he fet amb en Carles, podeu accedir al seu blog des del meu.

Podeu mira les presentacions fent clic a la imatge o aquí.

ACTIVITAT 8: Les coordenades al google maps

1. Explicació (professor) teòrica-pràctica "Coordenades al Google Maps"

2. Indica aquests llocs quines coordenades tenen (escriu-les com a mínim de 2 maneres diferents): 
Escola Casals- Gràcia: 42.001657, 2.273791
Matagalls: 41.808498, 2.382676
Pica d'Estats: 42.666877, 1.397878
Kilimanjaro: -3.067433, 37.355619
Everest: 27.987660, 86.925455

3. Busca tu 5 llocs més d'arreu del planeta. Apunta les seves coordenades i fes que els companys els busquin.
-1.667568, 31.884814
37.826314, -122.422396
16.731138, -169.533872
25.795392, -80.136413
35.658655, 51.445421

Extra: fes la solució de la resposta 3. Situa aquests punts en un mapa mundi. Penja'l al teu drive i adjunta un enllaç al bloc.

(clic dret i seleccionar obrir la imatge en una pestanya nova per fer la imatge més gran)

ACTIVITAT 5: Els astrònoms de l'antiguitat

ACTIVITAT 7: Coordenades

Respon les següents preguntes:

1. Quins són els paral·lels? Quina línia es pren com a referència? Els paral·lels són unes línies imaginàries paral·leles entre elles que donen la volta a la terra i són perpendiculars a l'eix de gir de la Terra. Es pren el com a referència l'Ecuador.

2. Quins són els meridians? Quina línia es pren com a referència? Un meridià és una línia imaginària que dóna la volta a la Terra passant pels pols i serveixen per mesrar la longitud com a part del sistema de coordenades geogràfiques. S'agafa com a referència el meridià de Grewnwich. 

3. Amb l'ajuda d'aquest mapa, indica quin continent o l'oceà són els següents: 40º N 40º O latitud o longitud; 20 ° S latitud i longitud 140 º E. Atlàntic i Australia.

                


                 4.Ara, digues 2 punts tu. Deixa'ls escrits i espera que un company et                              respongui a través d'un comentari. Contesta la pregunta tu al bloc d'un                          company. 60º O  60º S // 60º N 160º O
   



                 5. Finalment, digues tu les coordenades de 4 punts del següent mapa.                            En aquest cas fes-ho de forma abreviada: 42º latitud N 2º longitud E és                          igual a 42ºN 2ºE. 40º N 100º E // 20º S 60º N // 40 N 40 S // 60º N 100º O//

Com fer una bruixola

ACTIVITAT 3: El Big Bang

1. Què és la cosmogonia? Quins estudis dominaven aquesta ciència antigament? És la ciència que estudia l'origen de l'univers. La dominaven la filosofia i la teologia.

2. Quin científic va trencar amb la cosmogonia antiga? Va ser Einstein.

3. Com creien que era l'Univers a principis del s.XIX? A quin any i quin astrònom va fer el tomb cap a una nova teoria?  Creien que no era infinuit ho va descobrir Angstrom al 1920

4. Defineix el concepte de Big Bang de forma breu. Al final d'aquests exercicis adjunta un petit vídeo sobre el Big Bang i l'Origen de l'Univers. El big bang va ser una explosió que va servir perquè es considerés que l'univers s'expandeix.

L'UNIVERS EN EXPANSIÓ

Introducció: 
-Amb aquest experiment volem demostrar que l'univers s'expandeix de forma igual.

Materials: 
-Un globus
-Un retolador permanent
-Un regle llarg
-Una càmera/mòbil

Procediment: 
1-Agafem un globus i l'inflem una mica.
2-Quan el tinguem inflat hi dibuixem uns punts com els de la imatge.
3- En mesurem la distància entre ells i els apuntem.

4-Inflem més el globus i mesurem la separació entre ells.

Resultats i Conclusió:

Del punt a al punt b al principi hi havia 6 cm i quan l'hem inflat s'ha expandit a 11 cm del b al c sense inflar hi havia 5 cm i inflat 7 cm, del c al d sense inflar hi havia 5,5 cm 8,5 cm i del punt d al a sense inflar 10,5 cm i inflat 15 cm. La conclusió és que els punts s'hasn separat homogèniament.

Història de la astronomia

 
Tales de Mileto va nèixer a Mileto al 630 a.C i va morir al 545 a.C.
Encara que va estudiar lleis i va participar en la política de Mileto a la seva juventud i la seva felicitat per apendre els conceptes matematics. El seu coneixement dels calendaris, el va servir per aplicar la astronomia a la majoria de la vida quatidiana.








 Aristarc (clica Aristarc per més informació) va ser un astrònom i matemàtic grec que va néixer a Grècia el 310 aC i va morir a Egipte el 230aC.
Ell es la primera persona, que proposa el model heliocèntric del Sistema Solar, col·locant el Sol, i no la Terra, en el centre de l'univers. Ell va crear això perquè en aquella època la gent deia que la Terra havia de ser el centre de l'univers.








Hiparco de Nicea va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec. Va néixer al voltant de 190 aC i va morir a 120 aC. És un dels astrònoms més coneguts de l'antiguitat. És inventor de l'astrolabi i va crear el primer catàleg d'estels de la història. Es creu que va viure durant el segle II aC. I també se sap que va néixer a Nicea l'actual Turquia. 
Va comparar la posició de les estrelles del seu temps amb els resultats obtinguts un segle i mig abans per Timocharis.









En Nicoalu Copèrnic va ser un astrònom polonès que va néixer l'any (1473 - 1543), va ser conegut per la se va teoria que era la heliocèntrica. Després de molt de treball i investigacions va arribar a la teoria que no es el sol que gira al voltant de la terra, sinó al revés.




 


Galileo Galilei va néixer a Pisa el 15 de febrer de 1564 i va morir el 8 de gener de 1642 va ser un físic, matemàtic, i filòsof va ser important en la revolució científica. Va millorar el telescopi i l'observació astronòmica, va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. Se li ha dit moltes vegades el pare de la ciència, la física i de l'observació astronòmica.
 
  

            
En Johannes Kepler va ser un astrònom famós a finals del segle XVI i principis del segle XVII. Va néixer el 27 de desembre del 1571 a Weil der Stadt, Alemanya. És conegut per les seves 3 principals lleis de l'astronomia, dos de les quals són de l'any 1609 i l'altre és de l'any 1918.

Anders Jonas Angstrom va néixer al 13 d'agost de 1814 a Lodgo, Suècia. Va estudiar a  la Universitat d'Upsala. Va morir al 1839. El 1862, estudiant l'espectre solar, va trobar hidrogen en la atmosfera terrestre . Angstrom va ser el primer en analitzar l'espectre de l'aurora boreal, el 1867.

ANDERS ANGSTROM

Anders Jonas Angstrom va néixer al 13 d'agost de 1814 a Lodgo, Suècia. Va estudiar a  la Universitat d'Upsala. Va morir al 1839. Va treballar als observatoris d'Upsala i Estocolm. La combinació de l'espectroscopía i la fotografia va ser la clau del seu èxit. El 1862, estudiant l'espectre solar, va trobar hidrogen en la atmosfera terrestre . Angstrom va ser el primer en analitzar l'espectre de l'aurora boreal, el 1867. Després, l'any 1868, va publicar un mapa complet espectrogràfic del sol que es deia "Recherches sud le spectre solaire", que inclou mesures detallades de més de 1000 línies espectrals.



(per accedir a més informació fer clic sobre del nom)

Como sentado en un trono real, el sol gobierna la familia de planetas que giran a su alrededor - Copérnico

INTRODUCCIÓ A LA ASTRONOMIA

 Hola em dic Adrià faig 3er d'ESO a l'Escola Casals Gràcia de Manlleu, aquesta assignatura és una optativa per estudiar tot sobre la astronomia.